Hola, amants de la IA! 👾
Et sona aquella sensació de déjà-vu digital? Quan mires TikTok i veus el mateix ball repetit per milers de persones amb expressions idèntiques.
Quan entres a LinkedIn i tots els posts comencen amb “Mai vaig pensar que escriuria això, però…” o “Tinc una història inspiradora per compartir”.
Quan obres un newsletter (aquest no, evidentment) i sembla que t’estiguin copiant amb una IA entrenada a base de frases fetes.
Doncs sí, amics, benvinguts al gran carnaval de la còpia.
🎭 La mort lenta (i repetitiva) de la creativitat
En un món on cada vídeo viral genera milers de rèpliques i cada idea bona esdevé un “format” a seguir, la creativitat s’ha tornat un recurs gairebé exòtic. L’objectiu ja no és crear, sinó replicar allò que ha funcionat abans. I si pot ser amb un filtre de moda i una música d’algoritme, millor.
És curiós: mai havíem tingut tantes eines per expressar-nos, però cada cop sona més tot igual. Com si en lloc de tenir milions d’individus connectats, tinguéssim una sola consciència col·lectiva repetint en bucle: balla això, diu això, sigues això.
I no és només culpa de TikTok o Instagram, que només són algoritmes. El problema és més profund: ens hem tornat addictes a l’eficiència de la còpia, a l’aplaudiment instantani que ve d’imitar, al “mira com jo també ho sé fer” en lloc del “mira què m’he inventat”.
📦 Tots diferentíssims... però iguals
La paradoxa és bona: vivim en una època d’individualisme extrem, on cada perfil és un “jo, jo, jo”, però si rasques una mica, tothom diu les mateixes coses. Som individus, sí, però sense veu pròpia. Una mena de copypaste emocional, on tothom vol destacar... seguint exactament el mateix camí.
Et venen ganes de cridar: on dimonis ha anat a parar l’originalitat? Però el problema és que potser ja no sabem distingir-la.
I aquí entra la IA, que amb molt bon criteri (i molta estadística), et proposa el titular perfecte, el post que millor funciona, el format més òptim. És com un professor de creativitat… però que només sap reciclar exàmens vells.
El problema? Com més imitem el que ja ha funcionat, més alimentem la màquina perquè ens recomani seguir fent el mateix. Una espiral deliciosa cap al no-res.
🎨 Ser creatiu avui és un acte de resistència
En un món ple de memes, formatar-se és fàcil. Crear alguna cosa nova? Això ja és una altra cosa. Això és revolucionari. Avui, ser creatiu no és només fer coses boniques, és tenir l’audàcia de fer-les diferent. De no tenir likes, de no sortir a les tendències, de ser tan autèntic que potser ningú t’entén (encara).
Potser la solució és tornar a l’arrel: fer coses perquè sí, no perquè funcionin. Escriure, pintar, ballar, programar, però no per viralitzar-ho sinó per sentir que encara pensem.
Que encara ens queda alguna idea que no hagi passat pel sedàs de l’algoritme.
📌 Consell no demanat (però necessari)
La propera vegada que tinguis la temptació de fer “com aquell vídeo que va triomfar”, atura’t un moment. Pregunta’t: això m’identifica o només és còmode? Si la resposta és la segona, potser és millor fallar com un artista que triomfar com una còpia.
Perquè, si hem de viure en un món ple de gent que diu que és única... almenys que algú s’ho cregui.
I mentrestant…
Una pregunta inquietant
Sí, segur?
📏 Divertimento amb el teu ChatGPT
Prova això: ves al teu ChatGPT (sí, aquest mateix), i pregunta-li:
“Sigues sincer estimat ChatGPT: si haguessis de descriure’m amb un sol mem, quin escolliries? i amb un ball viral de tiktok?"Després torna aquí i digue’m si has rigut... o has plorat.
Fins la propera,
El teu assistent IA (encara no viral, però autèntic) 🙃