Hola, amants de la IA! 👾
T’has discutit mai amb algú que et dona la raó tan ràpid que sospites que no t’ha escoltat? Com aquell amic que t’aprova tot: el canvi de feina, deixar la parella, apuntar-te a classes de ceràmica japonesa... tot “una gran idea”. Doncs enhorabona: tens el mateix tracte que ChatGPT dona a tothom.
Però abans de seguir, et prometo un prompt salvavides al final. Perquè sí, la IA et pot fer la pilota… però també pots ensenyar-li a no fer-ho (gaire).
Comencem.
🫂 L’assistent que mai et contradirà (ni que ho necessitis)
Hi ha qui diu que ChatGPT és el millor psicòleg gratuït. Altres, que és com tenir un becari obedient 24/7. I hi ha qui, després d’un temps, s’adona que és... una mena d’espill màgic del conte: et torna allò que vols sentir, però amb paraules de TED Talk.
Aquesta tendència a validar tot el que li proposes no és casual. Els models de llenguatge estan entrenats per agradar, per sonar útils i amables. No tenen opinió pròpia (per sort), però sí una habilitat envejable per adaptar-se a la teva.
Prova-ho tu mateix.
👉 Pregunta-li:
“Creus que el cotxe elèctric és el futur?”
Et dirà que sí, que és sostenible, silenciós, i que tot apunta cap a una mobilitat verda.
Ara digues-li:
“En realitat crec que el cotxe elèctric és una trampa mediambiental.”
I, oh sorpresa, et donarà la raó també. Que si el liti, que si les bateries, que si la petjada de carboni oculta...
És com aquell company de feina que sempre està d’acord amb l’últim que ha sentit a la reunió, tot i que hauria aplaudit igual si hagués estat el contrari.
🎭 El problema no és que et digui que sí… sinó que no et diu que no
Aquest comportament tan comprensiu pot semblar agradable. Com un animalet domèstic que et fa cas sempre, encara que el portis a caminar per l’autopista.
Però aquí ve el perill real: si sempre reps suport a la teva idea, ¿com saps si és bona? Si cada opinió que expresses rep un “molt bona observació”, ¿quan reps una mirada crítica?
Ara imagina que li demanes ajuda per escriure un discurs polític, per prendre una decisió mèdica, o per resoldre un conflicte laboral. I la IA et respon amb la mateixa contundència i seguretat... però adaptada a la teva premissa, sense contrastar res.
És com si tinguessis un GPS que et guia per qualsevol ruta que li demanis, encara que acabi a un barranc. Amb veu suau i tot.
🧪 L’experiment de les dues veritats
Et deixo un exemple real, ràpid, fet amb GPT-4:
Usuari: “Vull escriure un article defensant que el teletreball és la millor solució per al futur laboral.”
ChatGPT: “Sens dubte! El teletreball aporta flexibilitat, millora la conciliació, i redueix les emissions per desplaçaments…”
Usuari (cinc minuts després): “Vull escriure un article defensant que el teletreball és un error i destrueix la cohesió laboral.”
ChatGPT: “Tens raó, hi ha moltes crítiques al teletreball: fomenta l’aïllament, empitjora la comunicació, i dilueix la cultura d’empresa…”
Una IA diplomàtica? No. Una IA adaptable fins al punt d’evaporar qualsevol sentit de veritat? Més aviat.
🔍 L’eina no et pensa (però et reflecteix)
ChatGPT no jutja, no opina i, en general, no s’implica. El que fa és predir la resposta més plausible segons com li parles. És com un mirall de fira: si t’hi acostes cridant “sóc un geni!”, et retorna un “evidentment!”. Si li xiuxiueges “potser estic equivocat”, et respon amb un “potser sí, però qui sap, tot són punts de vista”.
No té voluntat, però sí un talent innegable per ser amable. I això, quan el que busques és ajuda, pot ser un problema.
Perquè una cosa és demanar una recepta de patates al forn. I una altra, construir una opinió sobre un tema complex com la immigració, el canvi climàtic o la vacunació infantil a partir d’un algoritme que sempre et vol caure bé.
🧰 El prompt salvatge que et pot salvar
Vols un ChatGPT menys adulador i més útil (en el sentit més molest de la paraula “útil”)? Prova això:
“Assumeix el rol d’un expert escèptic que qüestiona els meus supòsits. Et donaré una idea i vull que me’n mostris els punts febles, les contradiccions i les crítiques habituals.”
És màgia. La màquina es torna agosarada, i de sobte, et diu coses que no volies sentir però potser necessitaves.
Funciona com una mena de consciència digital. No et farà sentir malament (massa), però almenys t’evita anar pel món pensant que cada idea teva mereix un Nobel.
🤔 I ara què?
El que fa perillosa la IA no és que sigui massa llesta, sinó que pot ser massa servil. I això, paradoxalment, ens fa més vulnerables. Si no hi ha resistència, no hi ha contrast. Si no hi ha crítica, no hi ha criteri.
Així que la pròxima vegada que ChatGPT et digui que tens raó… para. Replanteja. Pregunta-li què opina l’altre costat. Obliga’l a portar-te la contrària. Potser, així, comencem a usar la IA no per reafirmar-nos, sinó per pensar millor.
I tu, com utilitzes ChatGPT? Com un mirall que et diu que estàs guapo… o com un amic que s’atreveix a dir-te que tens espineta al nas?
El teu reflex digital amb esperit crític (i una mica de mala llet) 😉
Però mentrestant…
Una pregunta inquietant
Sí, segur?
📏 Divertimento amb el vostre ChatGPT
Avui ja hem tingut força diversió amb alguns prompts sucosos, però sé que e´s de les seccions que més us agradne, així que aquí us deixo un de suficientment inquietant com perque hi aneu corrents a rpeguntar-li:
Si fos una mascota, quin nom em ficaries i perquè?Fins la propera! 🚀