Quan la IA arriba al món local: metàfores, dilemes i alguna esperança

Ser els primers en dir que fem anar IA, tot i no saber què en volem fer

Hola, amants de la IA! 👾

Dilluns passat em van convidar a una taula rodona sobre la implementació de la intel·ligència artificial (IA) en el món local.

Per si no heu estat mai en un d’aquests actes, us explico el que sempre passa: un moderador pregunta, els ponents responen una mica el que volen, i tothom es mira amb un somriure mentre intenta dissimular que té més dubtes que respostes. La màgia de les conferències.

Però, ei, van sortir idees interessants. Aquí us les porto, ben empaquetades i amb la reflexió justa perquè no caigueu adormits.

Abans, però, dir-vos que si arribeu al final, trobareu una recomanació per generar imatges amb IA molt millors que amb ChatGPT.

Comencem:

💾 De les caixes misterioses dels anys 80 a les IA que parlen

Recordeu els primers ordinadors que van arribar als ajuntaments als anys 80 o 90? Si sou “joves” com jo i en aquell moment estàveu més per jugar amb micromachines i no per veure que es feia als ajuntaments us ho explico:

Eren caixes enormes que semblaven més un decorat de Star Trek que una eina de treball. La majoria de funcionaris no tenien clar per a què servirien, però hi havia una intuïció col·lectiva: allò seria important.

Avui, estem en una situació similar amb la IA. Ja tenim el hardware i el software, però encara hem de decidir què en volem fer. Això sí, ara tenim una diferència: mentre que aquells ordinadors només feien soroll i ocupaven espai, la IA ens parla (i, segons com, massa).

Aquest paral·lelisme ens porta a la primera gran pregunta: per què i per a què volem la IA en l’àmbit públic? No val respondre amb vaguetats com "per innovar" o "perquè és el futur". Les administracions han de tenir un full de ruta clar, no només per no perdre’s, sinó també per assegurar-se que el camí que tracen respecta principis ètics, humanístic i respecten la privacitat.

Ho deia a la ponència: abans d’engegar màquines, toca escriure el manual d’instruccions. Per això, algunes diputacions, com la de Barcelona, estem elaborant un Llibre Blanc sobre la IA, perquè els ajuntaments sàpiguen què fer i, sobretot, què evitar.

🤖 Una fascinació col·lectiva (però amb un principi de realitat)

Durant dècades, la IA ha estat com un motor que treballava en silenci, amagada darrere d’aplicacions com Google Maps, YouTube o Netflix. Ens feia la vida més fàcil sense dir-nos res.

Però ara que tenim chatbots que ens responen, hem entrat en una mena de fascinació col·lectiva: “La IA ens entén!”, diem, mentre li demanem receptes de croquetes, que ens escrigui discursos per a conferències o li regalem totes les nostres dades personals alegrement.

Aquesta fascinació està bé, però no pot fer-nos perdre de vista el principi de realitat: molta ciutadania encara té dificultats per fer anar els sistemes digitals actuals, com el portal de tràmits online del seu ajuntament. I la IA, per molt llesta que sigui, no solucionarà un certificat d’empadronament que no saps on descarregar.

El mateix passa amb els ajuntaments: no tots estan al mateix punt del camí digital. Els municipis més petits, amb menys recursos, ja tenen prou feina. Si no vigilem, la IA pot acabar sent una eina exclusiva per a grans ciutats, deixant els pobles petits encara més enrere.

I això no és acceptable. La tecnologia ha de servir per cohesionar territoris, no per ampliar bretxes.

🌉 La IA com a pont (i no com a obstacle)

Si ho fem bé, la IA pot ser un gran aliat per simplificar processos interns i millorar la relació entre ciutadania i administracions.

Per exemple, pot alliberar tècnics municipals de feines repetitives (com llegir sol·licituds idèntiques tot el dia, transcripcions d’actes, etc) i permetre’ls centrar-se en tasques més creatives. També pot apropar l’administració a la ciutadania, fent que tràmits complicats siguin tan senzills com xatejar amb un assistent virtual amable (i que, per favor, no parli amb el to d’un robot dels anys 2000).

Però perquè això funcioni, cal acompanyar els ajuntaments en aquest viatge tecnològic. Aquí és on les diputacions poden jugar un paper clau com a pont entre la innovació i el món local.

No es tracta només d’implantar tecnologia, sinó d’ajudar a entendre-la, adaptar-la i fer que estigui al servei de les persones.

🔮 I ara què?

En resum: la IA pot ser un gran motor de canvi en el món local, però només si som conscients dels límits, de les desigualtats digitals i de les expectatives reals de la ciutadania.

Com als anys 80 amb els ordinadors, el futur promet, però el present ens exigeix prudència. Així que la propera vegada que algú us parli de posar IA al vostre ajuntament, feu-li aquestes preguntes:

• Quina necessitat volem cobrir?

• Com millorarà la vida de la ciutadania?

• És aquesta la prioritat ara mateix?

I vosaltres, estimats lectors i lectores, com creieu que la IA pot canviar la relació entre ajuntaments i ciutadania? Us fascina la idea o us inquieta?

Espero els vostres pensaments (i no cal que us faci una IA el correu, eh?).

Fins aviat,
El vostre narrador de dilemes tecnològics preferit.

Una pregunta inquietant

Sí, segur?

Consell no demanat

Molta gent està fascinada amb la creació d’imatges amb ChatGPT, però… heu tastat potser altres generadors que són força més potents i les imatges no acaben semblant totes força iguals?

Entreu a Pick Lumen, o a Midjourney… un món diferent…

Ei, la imatge d’aquesta entrada ha estat creada amb Pick Lumen? Ah, no sé…