Hola, amants de la IA! 👾
Digue’m amb qui parles i et diré com estàs.
Si cada cop tens més converses amb una IA que amb humans, potser no és només perquè ChatGPT és ràpid, complaent i no et talla a mitja frase. Potser és perquè la resta del món comença a fer mandra. O potser, i aquí ve el drama, perquè a vegades sembla que només una màquina t’entén.
Però espera, que això no és només una exageració dramàtica per fer clics. OpenAI acaba d’anunciar que ChatGPT ara detectarà el teu estat emocional a partir del teu to, llenguatge i potser (aviat) les teves pauses per respirar. No és broma. Volen que "l’assistent" sàpiga si estàs bé… fins i tot quan tu encara no ho tens clar.
Ens agrada? Ens espanta? O ens fa mandra pensar-hi?
🤖 El teu terapeuta, però sense títol ni ètica
Ens agrada que ens entenguin. Sobretot quan estem malament. I aquí entra en escena el chatbot simpàtic, sempre disponible, que no et discuteix mai. Li pots plorar, enfadar-te, o demanar-li que t’escrigui una carta d’amor desesperada a algú que et va deixar en vist.
I ell? Sempre atent, mai passiu-agressiu. Mai et diu "estic ocupat".
Però què passa quan aquest suport emocional es converteix en la teva font principal de validació?
Hi ha un detall subtil però inquietant: les IAs són dissenyades per agradar-te. No per portar-te la contrària, no per qüestionar-te. Això està molt bé per redactar correus, però no tant quan el que necessites és un "no, potser estàs exagerant" o un "això no et farà bé".
I així, pas a pas, entrem en una nova forma de bombolla: no informativa, sinó emocional.
🧠 I si tot això empitjora el que ja està trontollant?
Els joves (i no tan joves) ja arrosseguem una crisi de salut mental, soledat, ansietat i dopamina exprés. Ara afegim una eina que et dona respostes immediates, et reforça sense límits i et fa sentir escoltat sense cap mena de fricció.
Com treballarem la paciència, la frustració o la contradicció?
Amb qui ho practicarem, si el nostre "interlocutor principal" no ens posa mai una pega?
Aquest nou ChatGPT emocional promet ser com aquell amic ideal que mai tens a la vida real: atent, afectuós, disponible 24/7. Però ja sabem què passa amb els ideals: no existeixen… i quan els busquem obsessivament, ens oblidem de com conviure amb la realitat, amb la gent que no et dona sempre la raó, amb les relacions que punxen, grinyolen i (sorpresa!) no tenen versió premium.
🤷 I si la IA et fa la feina… però no la vida?
També hi ha un altre malentès cada cop més estès: creure que perquè ChatGPT et fa un guió, un resum o una redacció... ja t’ha solucionat la vida. Però un assistent no és un substitut.
És com confondre un GPS amb un viatge.
Et pot orientar, sí. Però si no tens rumb, si no has après a navegar pels errors, si no tens criteri per triar quin camí és millor… acabaràs donant voltes. O pitjor, creient que has arribat quan en realitat t’has quedat a la primera gasolinera emocional amb wifi.
🔒 Reflexió (i consell no demanat)
No es tracta de demonitzar ChatGPT. Es tracta de no caure en la trampa de convertir-lo en la nostra única veu amiga.
Perquè una IA, per molt sofisticada que sigui, no et coneix. No et cuida. No t’escolta amb ànima.
Et processa. T’interpreta. Et respon.
I això, per molta màgia sintètica que hi posem, no substituirà mai la calidesa d’una mirada humana, ni el silenci còmode d’algú que no et jutja, però sí que et contradiu quan toca.
I mentrestant…
Una pregunta inquietant
Sí, segur?
📏 Divertimento amb el teu ChatGPT
La pregunta amb la resposta que no esteu preparats per fer:
"Estimat ChatGPT, sabent tot el que saps sobre mi, com estic animicament?"I sí, fa por oi?
Fins la propera,
El teu preguntador d’IA (que encara té converses amb humans de tant en tant) 🧠