No amaguis les teves vergonyes amb IA
Número 26
Hola, amants de la IA! 👾
Avui venim amb una idea senzilla, una mica incòmoda i potencialment ofensiva per a tothom que hagi escrit “fes-m’ho més professional” a ChatGPT i després hagi pensat: mira, doncs potser soc brillant.
La IA no amagarà les teves mancances. Les farà més presentables. I això, estimats subscriptors, és molt més perillós.
Perquè fins fa no gaire, quan algú no dominava un tema, sovint es notava. Hi havia frases tortes, arguments que no acabaven de lligar, faltes, inseguretats, aquell tuf de “això ho he fet corrents abans d’entrar a la reunió”.
Ara pots no saber gaire bé de què parles, però la IA t’ho ordena, t’ho poleix, t’ho posa amb subtítols, t’hi afegeix una conclusió i, si li demanes amb prou fe, t’ho deixa amb un to “estratègic, però proper”.
La ignorància abans venia en xandall.
Ara ve amb americana i amb tots els accents ben ficats.
Comencem…
🧼 El vernís de la competència
La IA és una eina molt útil. Això cal dir-ho d’entrada, abans que algú surti corrents a defensar l’honor dels models de llenguatge com si fossin cosins seus.
Serveix per ordenar idees, buscar angles, fer esborranys, resumir documents, generar opcions, desbloquejar processos creatius, millorar textos i estalviar-nos aquella estona miserable de mirar una pantalla en blanc mentre qüestionem totes les decisions que ens han portat fins aquí.
El problema no és fer-la servir. El problema és fer-la servir com si fos una capa de pintura sobre una paret que cau.
Perquè la IA pot millorar la forma, però no sempre millora el fons. Pot fer que un text soni més clar, però no farà que entenguis allò que no entens. Pot convertir una proposta fluixa en una proposta fluixa amb bona estructura. Pot vestir una idea buida amb frases elegants i un final que diu “cal avançar amb una mirada transversal”.
I clar, això enganya.
Perquè veus aquell text tan net, tan correcte, tan sense faltes, tan ben pentinat, i penses: potser sí que en sé. Potser sí que tinc una visió. Potser sí que aquest informe diu alguna cosa.
I potser no. Potser només tens fum amb interlineat 1,15.
🧠 Semblar que saps no és saber
Això és especialment delicat perquè tenim una relació molt estranya amb la forma.
Un text sense faltes ens sembla més fiable. Una resposta ordenada ens sembla més intel·ligent. Un to educat ens desactiva les alarmes.
Si algú ens diu una bestiesa amb frases confuses, sospitem. Però si ens la diu amb tres apartats, una introducció i una conclusió equilibrada, ja ens costa més. Ens passa amb la política, amb la consultoria, amb LinkedIn i amb qualsevol persona que utilitzi massa la paraula “DAFO”.
I aquesta és la trampa. Perquè una resposta ben redactada pot ser falsa, incompleta, superficial o directament inútil. Però entra bé. Fa olor de feina feta. Té aquella elegància freda de document que ningú qüestiona perquè sembla que algú l’ha revisat.
La IA no et diu “vigila, que estic improvisant amb molta seguretat”. No fa cara de dubte. No sua. No mira cap a la finestra buscant una sortida.
Et dona una resposta polida, amable i estructurada. I si no tens prou coneixement per detectar l’error, potser te l’empasses. Amb gust. Com qui accepta una croqueta sospitosa en un casament.
🪞 La IA com a mirall, no com a disfressa
Potser la manera més sana de fer servir la IA és tractar-la com un mirall una mica repel·lent.
No només per demanar-li que ens faci coses, sinó perquè ens mostri què no sabem.
“Quines parts d’aquest argument són febles?”
“Què hauria d’entendre abans d’opinar sobre això?”
“Quines preguntes em faria algú que sí que domina aquest tema?”
“Què estic simplificant massa?”
“On podria estar equivocat?”
Aquestes preguntes són menys còmodes que “fes-m’ho més bonic”, però molt més útils. Perquè no utilitzen la IA per tapar el forat, sinó per il·luminar-lo. I sí, fa una mica de vergonya descobrir que el forat és més gran del que pensaves. Però també és millor descobrir-ho abans d’enviar-ho a vint persones amb còpia oculta.
🧯 El perill professional de semblar competent
Això en entorns professionals serà cada vegada més important. Veurem informes correctíssims que no diuen res. Presentacions impecables construïdes sobre idees febles. Propostes molt ben redactades que amaguen que ningú ha entès el problema. Correus elegants que només serveixen per embolicar millor una decisió dolenta.
I com que tot tindrà bon aspecte, costarà més distingir qui sap de què parla i qui només ha après a demanar-li bé les coses a una màquina.
Això no vol dir que hàgim de tornar al món anterior, on la incompetència venia amb faltes d’ortografia i Comic Sans. Tampoc cal ser nostàlgics de l’horror.
Vol dir que haurem de mirar més enllà de la superfície.
Preguntar més.
Contrastar més.
Demanar exemples.
Mirar si allò aguanta quan surts del text bonic i entres en la realitat, aquest lloc tan desagradable on les frases inspiradores sovint rellisquen i es fan mal.
I mentrestant…
Una pregunta inquietant
Aquest número ha estat escrit per una IA o per un humà?
Sí, segur?
📏 Divertimento amb el vostre ChatGPT
Agafa un text teu fet amb IA. Un informe, una proposta, un correu important o aquell post que et va quedar sospitosament bé.
I pregunta-li:
“Quines mancances meves podria estar amagant aquest text?”
Després llegeix la resposta.
Potser et farà gràcia. Potser et farà mal.
Les dues coses són útils.
En tot cas, fins la setmana vinent,
El vostre maquillador d’ignoràncies digitals preferit.
Encara humà. Encara amb mancances. Encara intentant que no es notin massa.