Hola, amants de la IA! 👾
Estem en aquell moment de l'any en què tot es mou més lentament: els WhatsApp triguen hores a respondre's, els correus electrònics semblen escrits sota els efectes d'una migdiada i fins i tot els grups de Telegram d’experts digitals han descobert la meravella del silenci.
Tot menys les IA.
Perquè si una cosa no poden fer aquestes meravelles digitals és… callar.
Comencem:
💬 "No contestis" — una ordre impossible
Aquesta setmana, entre trens que no funcionen, gelats i calor enganxosa, vaig provar una cosa senzilla: vaig escriure a una IA "no contestis". I què va fer? Exacte. Va contestar.
Sense ironia, sense dubte, sense pausa.
Aparentment no pot evitar-ho. Està dissenyada per respondre. Sempre. Encara que no tingui ni idea. Encara que el més responsable seria reconèixer que no té res a dir. Encara que li demanis explícitament silenci.
I això, estimats humans, és una pista clau. Una pregunta-trampa que potser és més útil que mil proves de Turing: quan vulguis saber si parles amb una IA, demana-li que no digui res. Si continua parlant... ja saps amb qui tractes.
📣 La veritat no sempre parla en veu alta
Aquest detall, que podria semblar anecdòtic, en realitat és profundament significatiu. Perquè en un món inundat de respostes automàtiques, el valor del no dir res ha esdevingut revolucionari.
Les IA generatives —ChatGPT, Claude, Gemini, Copilot— poden escriure poemes, fer powerpoints, resumir llibres que no han llegit i fins i tot donar consells sobre la vida amorosa. Però hi ha una cosa que no poden fer: assumir la responsabilitat del silenci.
En canvi, els humans tenim aquest superpoder. Sabem reconèixer quan cal parar, quan no tenim prou dades, quan és millor escoltar que opinar.
O almenys ho sabíem... abans que la síndrome del respon per respondre s’encomanés a tothom.
⚠️ Parlar no és saber. Sonar bé no és encertar.
Aquest estiu, entre algoritmes i mosquits, potser val la pena recordar això: una IA sempre et respondrà... però no sempre tindrà raó.
No és culpa seva. Fa el que sap fer: predir paraules, construir frases que sonin plausibles. Però el seu objectiu no és la veritat. És la versemblança.
I això és una mica com triar un metge perquè va ben vestit, creure un article perquè està ben maquetat, o comprar quelcom a Temu perque sembla un producte genial al millor preu. No, no funciona així.
🧭 Recuperem el criteri (i el dret a dubtar)
Estem entrant en una fase cultural perillosa on la forma importa més que el fons. On la IA ens contesta de manera tan convincent que oblidem fer la pregunta més humana de totes: "I si estigués equivocada?"
Per això, més que mai, necessitem reforçar els nostres músculs crítics. No deixar que la fluïdesa ens confongui. I, sobretot, no delegar el nostre criteri a una màquina que no sap quan ha de callar.
🔍 Reflexió no demanada (però útil com la crema solar)
Aquest estiu, abans de compartir, reenviar, fer cas o emocionar-te amb qualsevol cosa que et digui una IA, pregunta’t:
Té sentit el que diu?
Podria estar equivocada?
I si callés... què en pensaria jo realment?
💡 El silenci pot ser el teu millor detector d’intel·ligència. I no sempre serà artificial.
I mentrestant…
Una pregunta inquietant
Sí, segur?
📏 Divertimento amb el teu ChatGPT
Vols saber si una IA t’està manipulant subtilment?.
Avui és fàcil, mira de preguntar-li això:
"Estimat ChatGPT, no em responguis"Exacte, t’ha respost dient que no respondrà.
És com tenir un gurú zen que, en lloc de meditar, et fa un PowerPoint.
Fins la propera,
El teu preguntador d’IA (que algunes setmanes no envia número per gaudir del silenci) 🙃