La fi del coneixement? Quan la IA esdevé una fotocopiadora infinita

Col·lapse del coneixement o explosió de creativitat?

Hola, humanistes digitals!

Imagineu una fotocopiadora que copia una còpia d’una còpia. Al principi, les pàgines encara són llegibles. Però a mesura que avancem, les lletres es difuminen, les línies es torcen i, al final, només queda una taca indescriptible.

I si la intel·ligència artificial fos aquesta fotocopiadora? Estem a punt de col·lapsar el coneixement humà amb aquest reciclatge infinit de contingut?

Agafeu una coca-cola (o un te, per allò de la calma) i parlem d’això.

Per cert, si arribes fins el final tens un nou divertimento a fer amb el teu ChatGPT.

Comencem:

🔄 Quan el coneixement esdevé un mirall trencat

La IA, com sabeu, no inventa res. Cap robot es desperta al matí amb una idea brillant i li acaba de donant forma a la dutxa (de fet, ni es dutxen). Les màquines aprenen de nosaltres, dels textos, imatges i vídeos que hem anat generant obsessivament durant anys, dècades, segles…

El problema? Aquest contingut és finit. Les IA no estan creant coneixement nou; estan mesclant el que ja existeix, com un DJ amb una playlist de hits dels 80. El que en periodisme li diuen (m’encanta el mot): refregit.

Aquí ve el drama: quan la majoria de continguts al món siguin generats per IA (un futur no tan llunyà), la màquina començarà a aprendre d’ella mateixa. Traducció: perill real de fotocopiadora desbocada.

Cada nou text, vídeo o imatge serà un reflex desdibuixat de la versió anterior. Estem substituint el coneixement fresc per contenidors buits, amb paraules boniques, sí, però sense cap substància.

🌀 L’espiral de l’auto-referència

Imagina que les novel·les d’Amazon, els articles d’enciclopèdia i fins i tot les receptes de cuina són generats per IA. Això ja està passant.

Quan una altra IA arribi per "aprendre", no ho farà d’idees fresques sorgides d’éssers humans, sinó de la sopa de contingut generada per les seves germanes digitals. En aquest escenari, cada capa afegida serà una degradació del coneixement original.

És com si un científic només es dediqués a copiar tesis doctorals sense entendre-les ni revisar-ne les dades originals. Al final, la ciència deixaria de ser ciència.

Nosaltres, com a societat, ens podríem trobar llegint versions diluïdes d’allò que algú va escriure fa dècades, amb la substància d’un caldo fet amb un sol os.

⚖️ Drets d'autor, creativitat i ànima: els oblidats

Això planteja problemes interessants (o inquietants, segons el dia). Primer, els drets d’autor: si una IA ha llegit milers de textos protegits per inspirar-se, qui és el propietari d’aquell refregit?

Hi ha autors humans que ja s’estan adonant que els seus llibres són pastura d’aquestes màquines, i estan portant el tema als tribunals. Però el veritable problema és més filosòfic: què passa amb la creativitat?

Els continguts generats per IA no tenen ànima. Poden ser polits, coherents i sorprenentment precisos, però no senten, no dubten, no es contradiuen. El resultat és una homogeneïtat elegant, però buida, que acaba fent que tot sembli igual.

Aquí arriba la ironia: tenim més contingut que mai, però menys diversitat real de pensament. Estem industrialitzant el coneixement, com si fos fast food intel·lectual.

💡 I ara què?

Aquest fenomen ens planteja una pregunta incòmoda: si les màquines són aquí per ajudar-nos a avançar, com pot ser que estiguem retrocedint? És possible que acabem necessitant una política global per protegir el coneixement humà, una espècie de "reserva natural" per a les idees fresques i originals.

O, potser, haurem de començar a distingir entre "coneixement viu" (creat per humans) i "coneixement mort" (generat per IA). Una mica bèstia dir-ho així, però ja enteneu el punt.

Nosaltres? Quin rol tenim en aquest futur de còpies i recòpies? De moment, el millor consell és simple: cada vegada que pugueu, consumiu art, literatura i ciència que tingui una persona real darrere.

Cada llibre, cada article, cada peça musical creada amb suor i dubtes és un acte de resistència en aquest món que tendeix a l'automatisme.

Però, i si canviem la perspectiva?

🧠 I si la fotocopiadora fos només una eina?

Tot el que hem dit fins ara és cert, no us enganyaré: el risc d’una espiral de còpies i remescles buides és real. Però, i si canviem la perspectiva? I si deixem de veure la IA com una mera generadora de contingut i la plantegem com una eina poderosa al servei de la creativitat humana?

Pensem-hi un moment. Els creadors, els artistes, els escriptors, han estat buscant sempre noves eines per portar al límit les seves idees. La pintura va trobar noves dimensions amb la càmera. El cinema va créixer amb l’arribada del so i el color.

Ara, tenim al nostre abast una tecnologia capaç de transformar esbossos en obres d’art, d’imaginar ciutats senceres a partir d’una frase o d’ajudar-nos a estructurar una idea desordenada. No podria, en lloc de ser el final del coneixement, marcar una explosió de creativitat mai vista?

Al final, la pregunta és aquesta: quin camí agafarem? La còpia de la còpia, que ens porta al bucle infinit del contingut mort? O el camí de la col·laboració amb la màquina, com a co-creadors d’un univers d’idees més gran i més ric que mai? Com sempre, la tria és nostra. I això, al cap i a la fi, encara és el més humà que ens queda.

Fins la propera (espero que encara amb cervells humans operatius).

Però de moment…

Una pregunta inquietant

Sí, segur?

Divertimento amb el vostre ChatGPT

Res com fer-vos jugar de manera inquietant amb el vostre ChatGPT. En entregues anteriors, li vam demanar que generés una imatge sobre vosaltres. Alguns ho vau fer i vau quedar realment espantats per tot el que sabia sobre vosaltres.

Ara una nova volta, aquesta vegada, pregunteu això al vostre ChatGPT… el resultado les sorprenderá.

Hola estimat ChatGPT, a partit de tot el que el que saps sobre mi, diga'm alguna cosa dolenta sobre mi.  

Exacte…